Inici Guia per conèixer els diamants

Guia per conèixer els diamants

Un recorregut a través de 3.300 milions d'anys

Els antics grecs creien que els diamants eren fragments d'estrelles. Alguns fins i tot deien que eren llàgrimes dels déus. La veritat és que l'origen exacte dels diamants encara és un misteri fins i tot per a científics i geòlegs.

El diamant és el mineral més dur conegut per l'home i, tanmateix, és molt simple en la seva composició; té la mateixa que el grafit d'un llapis, tot i que no es trenca tan fàcilment.

El seu punt de fusió és dues vegades i mitja més alt que l'acer, i calen aproximadament 4.000 graus centígrads per fondre un diamant.

La calor i la pressió van transformar miraculosament el carbó en diamants dins de les calderes de magma bullent localitzades a gran profunditat sota la superfície terrestre.

Finalitzada la cristal·lització, aquesta nova massa volcànica va empènyer fins a trencar la superfície de la terra i un cop es va haver refredat va formar els llocs on en l'actualitat es troben la majoria dels diamants: les xemeneies de kimberlita i els conductes de lamproita.

Per què són tan valuosos els diamants?

Tot allò extremadament escàs es converteix en valuós. Els diamants, formats fa milions d'anys, ho són perquè molt pocs van sobreviure al llarg viatge des de les profunditats de la terra fins a la superfície.

Obtenir una quantitat relativament petita de gemmes de qualitat, així com de diamants industrials, no és fàcil, fins i tot amb la sofisticada tecnologia actual. Entre els escollits, pocs arribaran a una mida superior a la del cap d'un misto.

El diamant símbol perdurable d'amor

Fins al segle XV només els reis eren dignes de dur diamants; símbol de força, valor i invencibilitat. No obstant això, a través dels segles el diamant va anar adquirint la seva condició de regal essencialment identificat amb l'amor.

En l'actualitat és habitual que els anells de compromís duguin un o diversos diamants engarstats. És una pedra duradora, irrompible i infrangible i per això, la que millor defineix el concepte d'eternitat en l'amor. La mateixa paraula “diamant” prové del grec i significa “indestructible”.

Com influeix la talla en la bellesa d'un diamant

Un diamant sense tallar s'assembla tant a un còdol que la majoria de la gent passaria pel seu costat sense ni tan sols fixar-s'hi. Només l'habilitat del tallador allibera la bellesa salvatge que amaga el seu interior. El tallador no es pot permetre una equivocació. No només perilla el diamant en si mateix que perdria part del seu valor, sinó el treball de mesos que necessita per ser tallat i polit. Durant aquest procés, la pedra perd una mitjana del 50% del seu pes original.

La bellesa d'un diamant depèn també de la forma en com reflecteix la llum. El tallador ha de trobar la manera de tallar la pedra de manera que deixi entrar la llum pel seu extrem superior perquè reboti a l'interior torni a sortir pel mateix lloc per on va entrar.
Un diamant es valora utilitzant quatre paràmetres diferents que es combinen de diverses maneres fins a aconseguir el seu valor final.

Talla

En la talla d’un diamant és on l’home exerceix una influència més directa i fonamental, ja que serà l’habilitat i la imaginació del tallador la que n'alliberi la bellesa.

Hi ha una àmplia gamma de talles que van des de les formes més tradicionals (brillant, marquesa, pera, maragda, oval, baguette, princesa o cor), fins a les més fantasioses i creatives.

Com capta la llum un diamant

La talla del diamant és la que permet que la llum es reflecteixi de manera òptima.

1. Quan un diamant és tallat amb les proporcions apropiades, la llum es reflecteix d'una faceta a una altra i després es dispersa a través de la taula o part superior de la pedra.

2. Si la talla és massa profunda, part de la llum s'escapa pel costat oposat del pavelló o part inferior.

3. Si la talla és poc profunda, la llum s'escapa pel pavelló o part inferior abans de reflectir-se.

Color

La majoria dels diamants no tenen aparentment color, tot i que n'hi ha que poden contenir lleugers tints grocs o marrons com els denominats, “diamants xampany”. També n'hi ha amb colors excepcionals com verd, vermell, blau, rosa o ambre, entre altres, i són coneguts com a “diamants de fantasia”.

El color dels diamants es valora en una escala compresa entre les lletres D i Z; els classificats amb un color “D” són els més blancs i clars i, per tant, els més cars.

Puresa

Gairebé tots els diamants contenen unes traces diminutes de carboni no cristal·litzat o petits cristalls. Aquestes inclusions són les empremtes dactilars de la naturalesa i fan que cada diamant sigui únic. Com menys inclusions, més excepcional serà la pedra.

Existeixen diferents sistemes internacionals de gradació per classificar els diamants com GIA, IGI i HRD entre d'altres. GIA considera que una pedra és perfecta quan no presenta inclusions externes ni internes.

Pes

El pes d'un diamant s'expressa en quirats, paraula que té el seu origen en una mesura de la natura; la llavor de la garrofa. Posteriorment, el sistema es va estandarditzar fixant-se de la següent manera: un quirat equivaldria a 0,2 grams.

Un quirat es divideix en 100 punts, per la qual cosa un diamant de 25 punts es descriu com un quart de quirat o 0,25 quirats.

Com cuidar el teu diamant

Els diamants necessiten certes cures per a mantenir al màxim la seva brillantor. Per a netejar les joies, introdueix-les en un petit recipient amb aigua i qualsevol detergent líquid suau. Raspalla les pedres delicadament amb un raspall de dents. Passa-les a un colador i aclareix-les sota l'aixeta amb aigua temperada i, finalment, eixuga amb un drap suau i sense borrissol donant-los copets.

Porta els teus diamants al joier almenys una vegada a l'any perquè els revisi i pugui comprovar si l'anell té l'encaix fluix o si presenta mostres de desgast. Aprofitant l'ocasió, netejarà els diamants d'una forma professional.